La història del cultiu de tabac a Andorra, està lligada als inicis de l’estat del benestar i al canvi de model productiu, des d’una feble economia rural tradicional, abanderada per la ramaderia, fins a la consolidació d’una dinàmica activitat econòmica internacional.

Gairebé quatre segles separen els extrems d’ambdós models.

Els inicis del conreu, es remunten fins a mitjans del s. XVII, un període en què coincideix amb la instauració dels monopolis estatals del tabac a Espanya i a França.

A mitjans del segle XX, la creació de la Junta de Tabac, va permetre regular les relacions entre els pagesos i els fabricants locals. Es va condicionar la importació de tabac a la compra del tabac andorrà.
D’aquesta manera es va trobar l’equilibri per mantenir l’agricultura, que va actuar com a motor de l’economia andorrana. Fins al punt que el tabac ha arribat a contribuir entre un 20 i un 25% dels ingressos totals de l’Estat.

En aquests moments, quan el mercat del tabac està perdent pes a tot el món, Andorra s’ha adherit al Conveni marc de l’OMS per al control del tabac, i ha acordat amb la Unió Europea una transitòria de 30 anys per al tabac per aconseguir alternatives vàlides a la pagesia del país.

D’aquí que el tabac és l’exemple de transformació i superació d’Andorra.